Auteur/autrice : Tomas-G
-
Recèpta del ragost d’escobilhas
O vos disi sulcòp, ai degut mentir a mon paire per poder aver aquela recèpta : – « Es pas per redigir un article d’un jornal legit per de milièrs de personas ? »– « Non non Papà, promés. » Òc, perque lo secrèt de la preparacion es gelosament gardat per cada familha que se gargalheja d’aver LA vertadièra…
-
Omenatge a las e los que s’engatjan
Las gents que s’engatjan….aqueles èssers a despart son venguts mai rares qu’un primièr ministre emplenant sas foncions una annada complèta. Me ven pas a l’idèia de dire qu’« èra mielhs abans » mas a l’ora d’ara, l’individú que balha de temps pels autres sens res esperar en retorn, es vist coma un Dòn Quichòt que…
-
« Diga-me cossí te sonas, te dirai d’ont venes ! »
Se pensàvetz que vòstre venerable nom d’ostal aviá traversat los millenaris, es una error grèva : data solament de l’Edat Mejana. Los noms d’ostal actuals apareisson a partir del sègle X, mentre que la populacion aumenta. Los pichons noms omonims venon fòrça tròp nombroses. Es alara necessari de distinguir mantunes Joan o encara Felip. Dins…