Las gents que s’engatjan….aqueles èssers a despart son venguts mai rares qu’un primièr ministre emplenant sas foncions una annada complèta. Me ven pas a l’idèia de dire qu’« èra mielhs abans » mas a l’ora d’ara, l’individú que balha de temps pels autres sens res esperar en retorn, es vist coma un Dòn Quichòt que combat de molins de vent.
Çaquelà, en i agachant en mai près, coneissèm totes aquela persona. S’aquò vos ditz pas res, alara benlèu qu’aquela persona, sètz vosautres !
A aquelas mamàs, que van quèrre lor mainatge al rugbi cada dimècres de tantòst e que tòrnan sistematicament los mainatges dels autres,
A aqueles papàs, qu’ajustan un entrepan al repais de lor filha se per cas un camarada doblida lo sieu,
A aquelas femnas que prenon la responsabilitat de portar un projècte que degun vòl pas menar,
A aqueles òmes qu’aculhisson de perfièches desconeguts en cò lor perque es totjorn melhor que defòra,
A aqueles benevòls que prenon una serada de lor setmana per partir barrutlar al rencontre dels autres, far d’ajuda als deverses, o tot simplament aver una aurelha atentiva,
A aquelas personas que meton d’òli dins la maquina de la vida sens se’n mainar,
A aquelas eroïnas de l’ombra,
A aquelas martiras de cada jorn,
Als altruistas de profession,
Aqueles qualques mots son per vosautres. Mercé d’èsser çò que sètz, cambietz pas jamai.
Tomàs GUIRAUD e la còla.
Laisser un commentaire