Lo temps d’una passejada lo long del flume Garona, la brava còla ‘Quí quiriquí aguèt l’astre de rescontrar de cosins aucèls.
Calandretas cantan puslèu per prats e camps alara que los còrbs marins, los gabians e lo pichòt bernat blanc se regalan de pescar e de se faire daurar lo cuol al solelh tolosan.
Lo nòstre guida per aquela caminada se sona Domenge, mèstre flumièr, especialista de las aigas e subretot de las crescudas. Aquel òme nos aprenguèt un fum de causas sus Garona, per exemple, nos diguèt qu’en 1875, lo 23 de junh, lo flume sortiguèt de son lièch (se desmairèt) e montèt cap a uèch mètres trenta dos de nautor ! Crescuda que boleguèt lo païsatge e encara ara, ne vesèm fòrça marcas per las carrièras del còr de la vila.
Urosament, los aucèls tornan totjorn après la tempèsta !
Sul ròc, lo còrb marin estira sas alas e pren la pausa coma Garona sus son lièch que camina.
Discreta, la pichoneta bernadeta blanca sembla a Garoneta, ancian braç de Garona.
La còla de colombs profiècha de las lunas del Pont Nòu per nisar.
Aucèl de mar grana, lo gabian s’espandís dins lo cèl e seguís lo flume bèl !
Paulina Sialelli, Cristina Cazaubon, Fleurina Sanouillet e la còla
Laisser un commentaire