Dempuèi la mitat del sègle XX l’occitan es pas mai la lenga principala del territòri occitan. La tresena Republica faguèt del francés « la sola lenga en usatge a l’escòla » dins lo decret del 7 de junh de 1880. En defendent a las generacions joves de parlar lors lengas regionalas, aquestas an progressivament desaparegut.
Dempuèi de desenats d’annadas, un fum de personas que defendon las lengas regionalas, militan per lor retorn mercé a una reconeissença. Lo 23 de mai de 2008, l’Estat francés reconeis (enfin) las lengas regionalas al títol de patrimòni nacional dins la Constitucion.
Fòrça ignòran, o an pas jamai fach atencion, mas l’occitan a daissat dins lo francés un molon de traças, que siá de mots, expressions… qu’òm retròba sul territòri occitan mas tanben dins d’autras regions.
Vaquí qualques exemples :
- Mais qu’est ce que c’est ? Késako ? (qu’es aquò ?)
- Mais il est fada celui là ! (es fadat)
- Tu voudras un peu de mesclun avec tes patanes ? (un mesclum / una patana)
- Il t’a mit une grosse mornifle ! Il aime la castagne. (una mornifla / una castanha)
- Elle bade aux corneilles. (badar)
- Boudu ! Il arrête pas de tcharer ! (Bon Diu / charar)
Existís encara fòrça autres mots que retrobaretz dins lo libre A Bisto de Nas de Bernard Vavassori.
E per que lo mond en França parle nòstra lenga, Occitan, parla ta lenga !
Lisa Kienemann e la còla
Laisser un commentaire