L’incredible qu’ei arribat : après sègles d’egemonia parisenca, lo Bearn que s’impausa com lo navèth centre neuralgic deu país. Pau, vila pasibla nidada aus pès de las Pirenèus, que vad lo capdulh de França. La decision, pilotada per Francés Bayrou, d’ara enlà Prumèr ministre, qu’ei estada anonciada pendent ua ceremonia au castèth de Pau.
Dens lo son discors, Bayrou qu’a hèit pròva d’ua assegurança reiau :
« Enric IV qu’a unit la França dab la garia au topin. Uei, qu’ei dab ua bona Garbura que vau reconciliar las Francesas e los Francés : totòm qu’aima la sopa, sonque los impacients! »
D’ara enlà, la Garbura qu’ei shens qu’un plat : qu’ei un simbèu nacionau. Las Francesas e los Francés, purmèr susprés, qu’an fin finau adoptat aquera èra navèra dab arsec.
Adiu los plats sofisticats, visca la Garbura ! Aqueth monument de la cosina bearnesa, mesclanha sabrosa de legumes, mongetas, confit de guit, cambajon e amor deu terrador, que vad oficiaument lo plat nacionau. D’ara enlà, cada dimenge, las Francesas e los Francés que son convidats a s’amassar a l’entorn d’un topin humant. « Qu’ei lo plat qui amassa la França, com la vila de Pau ».
E quan ei confrontat a criticas, que l’agrada de respóner dab un arrisolet :
« la Garbura, aquò que pren temps, mes lo resultat qu’ei tostemps deliciós . »
Un país on tot comença per ua bona Garbura, qu’ei un país qui’s pòrta plan !
Cristina Cazaubon e la còla
Laisser un commentaire