Lo 9 de genièr de 2020 … e los jorns d’aprèp

Poder pas s’assetar sus una plaja, per agachar la mar,
Mas s’amassar dins lo metro, per anar trabalhar.

Ausir l’importància dels ligams socials per la santat mentala dels mainatges,
Mentre que las escòlas tampavan per una durada indeterminada.

Acceptar de situacions forçadas de proximitat,
Mentre que la solitud bresava d’autres.

Jogar pas mai, cantar pas mai
Que dins sa docha, e isolada.

Aimar qualqu’un, e quicòm tanben,
Mas a distància, sens o tocar.

E per Nadal, visitar pas nòstres parents
Mentre qu’èra benlèu lor tot darrièr …

Deure acceptar, enfin,
Que lo confinhament èra lo prètz a pagar, per la nòstra libertat.

La prima florissiá
Mentre que nòstras armas se perdián.

Cinc ans ja, cinc ans a pena, e puèi ma pena.

Que nosautres oblidem pas jamai
Que nos remembrem totjorn
Que siam conscients tanben
Que sosquem sovent
Qu’aprengam tot simplament …

Maria Frigerio e la còla


Commentaires

2 réponses à “Lo 9 de genièr de 2020 … e los jorns d’aprèp”

  1. Avatar de MONTHELIE
    MONTHELIE

    Merci hèra per aqueste tèxte qui hè ben. Ne n’avem pas enqüèra acabat lo bilanç d’aquera tempsada estranh. Mercés peus tons mots.
    Myriam

  2. Avatar de Hugues Bernet
    Hugues Bernet

    M’aviàs dich qu’aimavas la poèsïa, mas pas que n’escriviàs. Plan vist.

Laisser un commentaire

Votre adresse e-mail ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *