Lo Lemosin, novela lenga oficiala d’Occitania
Un brave debat remueda actualament la comunitat occitana. Lo Lemosin, lenga despreciada, lenga minoritària de las lengas minoritàrias, es a venir lenga de referéncia e de norma occitana. Decenias e centenaris de lucha per un pòble e sa lenga, que sus la tauvera, a reüssit de far auvir sa votz. Lenga suava e sensuala, lo lemosin faguet tan sas pròbas, que, en novembre darrier, lo Conselh Oficiau per la Lenga (COL), lo promouguet lenga normativa.
Coma l’argent es totjorn lo nerv de la guerra, fau tot ben ne’n evocar las rasons, coma plan sovent, economicas, d’aquela virada. A los que vesián, darrier la simplificacion a l’excès au fiau de las edicions daus «club daus cinc», un fenomene d’aculturacion de la novela generacion, a los que comptan los mots, s’indignan de la baissa drastica dau vocabulari daus libres de jòunessa, fau plan los avisar de l’evidéncia. Imprimar daus libres, quò costa char. Mas tranquillisatz vos, perque lo governament a trobat la solucion. Lo lemosin, emb sa chausida de far desaparéisser vocalas e sillabas entieras d’un sole còp d’aferesa, sembla la solucion tota esperada a quela crisa economica de l’edicion. Emb lo lemosin, quò es l’assegurança d’una lenga, richa de lexic, de vocabulari e d’idiomatismes, mas sens tròp aver de que païar de caracteres.
De mai, los scientifics an constatat que sem surtits dau paleolitic e qu’avem chabat d’èsser d’Òmes de Cròs-Mamanhon. Avem chabat de nhacar lo mamot a plenas dents per ne’n tirar la charn. Faliá ben adaptar nòstre biais de nos servir de nòstras mandibulas. Una articulacion excessiva es, segon las recerchas (39,5 scientifics de tots païs, lo darrier essent pas tròp segur), la causa de 89.9999999% daus maus de testa e de las migranas chas los pre-adolescents, pòst-adolescents, pre-adultes e pòst-adultes. Aquí tanben, lo lemosin es la solucion tota trobada a queu grand mau de societat !
Lo chant de la version lemosina de la Marselhesa fai aura partida integrala daus espers de fin de cicle 2 dins totas las escòlas bilingüas e immersivas (en mai de la localizacion de Leire-Naut, per solidaritat coma nòstres vesins dau parlat Velau…). E l’estat francés pensa d’espandre quela reforma a l’ensemble dau territòri francés. Entremieg daus arguments soslevats per los especialistas, la beutat de la lenga, que, de sa doçor e poësia naturala, fará benleu passar a tota quela novela generacion la cruautat de mots que lor faudrá plan aprener un jorn.
D’instabilitat governamentala a d’estabilitat ministeriala, l’estat francés a actualament reünit una equipa de cerchaires, trabalhant sus lo ben fondat de la generalizacion d’aquela lenga coma «raibe nacionau». Perque, au païs de la lenga unica, sabem plan que fau subretot pas mai d’una lenga, per obrar a l’unificacion sociala… L’objectiu, de segur, es de la plan chausir, e sembla que sem quí sus lo bon chamin.
Lo lòbi de la publicitat afirma que, definitivament, una generalizacion de l’occitan lengadocian, seriá pas d’eimatjar. Emb quela tendéncia de generalizar la prononciacion de totas las letras, quò seriá vertadierament pas rentable. Au pretz de la segonda de cerveu disponible, podem nonmàs comprener e sostener queu sector publicitari, sector que nos fau ben veire coma indispensable e vitau per nòstra economia.
Perque sabetz plan que, en lemosin, podem botar un chat dins un sac, mas que podem pas botar un sac dins un chat. Laidonc, deman, amics occitans, diretz tots bureu, tableu, mas tanben chapeu, bateu, manteu o encara chasteu, coteu. Lo monde an plan mestier d’un pauc de coeréncia !
Susana Guimont e la còla
Laisser un commentaire