« La Jacquettou » foguèt escricha pel narbonés Maxime Rajòl (nascut en 1845) qu’èra reputat per sas cançons carnavalescas. N’escriguèt las paraulas en omenatge a sa maire Jacquette Rajòl, que demorava dins lo quartièr de la Peirada. Se ditz tanben « la cançon de Narbona ».
Emile Gontharet, un laütièr narbonés, ne compausèt la musica. Agustarello Affre, « lo rossinhòl narbonés », qu’èra un dels principals tenòrs de l’Opèra de París entre 1890 e 1911, contribuïguèt a sa capitada.
Aquela magnifica cançon, que se diferencia netament de las autras cançons de carnaval escrichas pel Sénher Rajòl, parla dels païsatges pintoresques dels alentorns de Narbona, ont la mar Mediterranèa encontra la garriga.
« La Jacquettou » evòca tanben los tresaurs de la region coma l’oliva, lo vin, lo mèl e las figas, simbòls d’una tèrra generosa e fertila.
Aquò rai. Parla subretot d’un jove qu’es prigondament amorós de la Jacquettou, una modista narbonesa de 20 ans. Exprimís son desir de partejar sa vida amb ela, malgrat lo fach que siá pas eissida del meteis mitan social. Descriu los embelinaments de sa Doça, son morre e son aire pivelants e exprimís sa volontat de viure amb ela dins un ostal a « la Peirada ». Parla de lor amor mutual, de la simplicitat de viure amassa e del fach que la riquesa materiala a pas cap d’importància per el.
Borg, Ciutat, San Crescent, la Cafòrta e la Peirada, citats dins aquela cançon, son de luòcs que son totjorn actuals e coneguts pels narboneses. E sa polida melodia se transmet encara uèi de generacion en generacion, amb lo sovenir d’una mameta que la cantava a sos felens.
En omenatge a aquela cançon emblematica e a l’eretatge cultural que representa, una escòla Calandreta de Narbona pòrta ufanosament dempuèi 2014 lo nom de « la Jaquetona ».
Sas paraulas son disponiblas çai-jos per vos guidar. En mai, un ligam musical es tanben a la vòstra disposicion per que ne poscatz apreciar plenament la melodia. Cal escotar sens moderacion !
Maria Frigerio e la còla
PARAULAS
Narbona qu’es tant plan plaçat,
Entre la mar e la garriga,
Que fa de tot a volontat,
L’òli, lo vin, lo mèl, la figa,
Son solelh d’aur va fa tot bon.
Es una vila conescuda,
Tu i demòras Jaqueton
Uèi fa vint ans qu’i siás nascuda
Ton bèl visatge me plaguèt
Lo primièr còp que lo vegèri
La nèit lo jorn ton bèl portret
Davant los uèlhs totjorn agèri
Siás plan de Borg e de Ciutat
Segur la pus bèla modista
Quicòm tanben s’es destracat
Dins ieu desempuèi que t’ai vista (bis)
Nos maridarem Jaqueton
T’establirai a la Peirada
Dins mon ostal que fa canton
Seràs aquí fòrt plan plaçada
Ai una vinha a Sant Crescent
Un grand malhòl a la Cafòrta
Te parli pas de mon argent
De çò que mon trabalh rapòrta (bis)
Mercé ma pèrla quand m’as dit
Que teniás pas a ma fortuna
Que per m’aver per ton marit
Diràs que si a la comuna
Sarem eiroses totis dos
Que nòstra vida se confonde
E se qualqu’un n’èra jalós
Sariá res que michant monde (bis)
Laisser un commentaire