Vaquí i sèm, coma regularament, avèm acabat nòstre torn del solelh. Un cicle de 366 jorns (annada bissextila obliga) que per la màger part d’entre nosautras es estat plan cargat en emocions e en transformacions. Per nosautras las calandrinas, lo ritme s’accelerèt per arribar al ponch culminant d’aquela fin d’annada.
La nocion de temps s’es pauc a cha pauc contractada, nos obligant a redoblar d’esfòrces per s’adaptar als diferents cambiaments. Arribadas aicí, nosautras entrevesèm un ponch luminós, un lum que lusís e que nos convida a bufar, a prene lo temps.
Las vacanças de Nadal signan una trèva, un moment de repaus e de retrobadas amb nòstras familhas e nòstres amics, daissats de costat aquestes tempses.
Mondialament, avèm assistit a d’auvaris meteorologics e politics, generant misèria, guèrras e conflictes. Una pensada particulara per totes los èssers que se baton cada jorn per subreviure al mièg d’escombres o que patisson de decisions arbitràrias sovent dirigidas per de desirs de poder, encara….
A costat, nòstra condicion d’estagiària a la recèrca del temps parava un refugi de patz.
Desiram que lo lum retròbe lo camin dels còrs, que poscam retrobar l’umanitat dins çò qu’a de mai polit.
Òc ben, avèm l’espèr e de vam ! Cal dire que trabalhar al près de mainatges pòt balhar sonque la jòia d’avançar cap a de jorns melhors !
Vos presentam lo darrièr jornal de l’annada 2024 e nòstres vòts melhors per l’annada novèla.
Paulina e la còla
Laisser un commentaire